dilluns, 12 de març del 2018

Reflexions

Aquest blog és dels alumnes de l'assignatura de Llengua Catalana II per a l'Educació Primària. Volem compartir les reflexions que fem a classe sobre aspectes que ens interessen i que estiguen relacionats amb els objectius de l'assignatura.

Entreu al nostre grup privat de facebook. Demaneu-hi accés a través d'aquest enllaç.

dimarts, 2 de maig del 2017

Els pronoms febles (III, funcions)

1. Hi ha un pronom molt especial, que no existeix en castellà, que serveix per referir-se a una acció, a un fet poc concret que ja coneixem i que no cal que repetim. Està relacionat amb paraules com ara AÇÒ, AIXÒ o ALLÒ. Quin pronom és?

a) Escriu 4 exemples d'aquest pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).

Aquest pronom, canvia de forma segons on vaja situat?

b) Tradueix cada cas i observa en quins exemples cal utilitzar HO i en quins altres cal utilitzar EL (i les seues variants l', -lo, 'l). Explica'n les raons:

  a. ¡Lo sé! ¡¡Lo sé todo!!
  b. Ese cuento, lo conoces?
  c. Reconozco que no está bien. ¿Tu lo reconoces?
  d. El coche, ¿no lo coges hoy?
  e. Mira qué conejo más bonito. ¿Crees que el mago lo podrá hacer desaparecer?
  f. Eso que dices no lo comprendo.
  g. Ya lo he dicho yo: ¡no comeremos hoy!
  h. Ya lo he hecho yo, el desayuno.
  i. Límpialo. El fregadero está muy sucio.
  j. Tienes que tratarlo con cuidado. És un niño muy sensible.


2. Hi ha verbs que serveixen per a atribuir característiques; són serestar i paréixer/semblar. Escriu una frase que continue les que tens ací i que utilitze el pronom feble HO. Segueix l'exemple:

  a. Ell és molt sabut. Sí que ho és, sí!
  b. Mira a la llunyania; pareix un poblet.
  c. Està brut?
  d. És el mestre?
  e. Sembla que acabar d'anar-se'n.
  f. Eres feliç?


3. Hi ha un altre pronom, també molt especial perquè no compartim amb el castellà, que serveix per a referir-se a una quantitat una part d'una cosa que ja coneixem i que, per això, no cal que repetim:

   0. Escriu dos paraules! Escriu-ne dos, per favor!
   a. Tinc tres llibres.
   b. Porta més draps!
   c. He collit prou pomes.
   d. Agafaré alguns bolígrafs.
   e. Hi ha massa treballs.
   f. Tinc vint mil euros

Alerta! Una quantitat també es pot expressar sense cap numeral:

    a. Tens bigot? No en tinc.
    b. Has de fer faena?
    c. Construeixen edificis molt sovint.
    d. Hi ha faena!
    e. Duc samarreta interior.

Una quantitat també es pot indicar amb una expressió que indique UNA PART:

   000. Tinc un talonari de paperetes. En tinc talonari.
   00. Tinc un tros de paper. En tinc un tros.
   0. Tens una part del tresor. En tens una part.
   a. Tenim un exemple de la teoria. 
   b. Té el cabàs de les cireres.
   c. He llegit un capítol d'aquest llibre.

4. Tradueix les frases del castellà. No oblides afegir el pronom en aquestes frases en castellà:

  a. Tienes frío. No, no tengo mucho.
  b. Tenéis bolígrafos. Mira, tenemos tres.
  c. No digáis tantos ejemplos. Solo hemos dicho dos.
  d. Compra fresas. Y no compres más de un cuarto.
  e. ¡Coge una!
  f. Ya no necesito más, gracias.
  g. ¡No quiero tantos!
  h. Te pongo la sopa. ¿Tienes suficiente?
  i. He ido al bancal y he recogido nísperos. Te he traído una bolsa.
  k. Ha defraudado diez millones de euros a Hacienda. Yo diría que ha robado diez millones.
  l. ¿Tienes bigote? No, no tengo.

5. Mira el vídeo. Què et pareix l'explicació que s'hi dóna? 



6. El pronom feble EN també serveix per a dos contextos més, molt relacionats entre si. La relació que els uneix és que hi sobrevola la preposició DE.

   a) Sobreentenem UN LLOC DE PROCEDÈNCIA, d'on venim. Pensem en el lloc de procedència però no el diem perquè el donem per sabut:

  0. Vinc de la festa. / Jo també en vindria si m'ho hagueren permés

  a. Tornaré del poble demà.
  b. Prové de la Xina.
  
    b) Sobreentenem UN TEMA DEL QUAL TRACTEM. Pensem en el tema del qual tractem però no el diem perquè el donem per sabut:

   0. Sempre parles de futbol. A mi no m'agrada que en parles tant sovint.
   a. No t'oblides de la conversació.
   b. No abuses de la meua paciència!
   c. T'has adonat del que m'han dit?
  d. No t'has de burlar de l'aspecte de ningú.
  e. Es queixa dels aliments.
  f. Parles de molts temes.
  g. Em deixe de treballar el mes que ve.
  h. Vos riureu de la disfressa?
  i. Es recordarà del que li he dit?
  h. Estic segur d'això.
  j. Esteu contents de vindre?

7. Hi ha alguns verbs que tenen el pronom feble EN enganxat. No hi ha possibilitat de llevar-lo i no significa res. S'utilitza sobretot en verbs de moviment que ja porten un pronom: me'n vaig, se'n torna, ens en pugem, vos en baixeu, se n'ix, te n'entres, etc. També d'altres com ara: passar-se'n 'excedir-se'. Afig el pronom que falta en cada frase:

  a. Em vaig a València.
  b. S'ha eixit tota l'aigua.
  c. La xiqueta ja s'ha pujat a casa.
  d. Vés-te ja!
  e. Anem-nos ja.

   f. S'ha passat de la ratlla!

8. Encara més pronoms febles interessants: n'hi ha un que serveix per a SITUAR EN UN LLOC o DIRIGIR-NOS A UN LLOC, per a referir-se a eixe lloc que ja coneixem i que no cal que repetim. És el feble HI. Imagina el lloc a què ens referim en cada frase:

  a. No hi vages, que està tot ple de fang. No vages al bancal.
  b. Hi visc durant vint anys. /
  c. Hi has posat les culleres? /
  d. Veges si hi pots arribar. /
  e. Hi tornarà o no hi tornar? /
  f. Hi portàveu els documents? /
  g. T'hi adreces cada dia! /
  h. Hi pujaràs?
  i. Hi accedirem i veurem el paisatge. /

9. Si sobreentenem un tema qualsevol sense que hi sobrevole a preposició DE, es fa servir el pronom feble HI. S'hi relacionen altres preposicions com ara EN, AMB, A. Imagina el tema a què ens referim en cada frase. No oblides la preposició:

  a. Si tu hi renuncies, jo també ho faré. / Si tu renuncies al premi, jo també ho faré
  b. No m'hi aconstume! /
  c.  Hi pense cada dia. /
  d. Hi estic d'acord! /
  e. Creus que hi confia? /
  f. S'hi exposa massa. /
  g. Esperem que no s'hi encabote. /
  h. Si hi dediques més temps, t'eixirà bé. /
  i. Millor que no s'hi interesse tant. /
  j. No hi caic ara. /

10. Quan sobreentenem una manera de fer les coses, una manera de ser, hem de fer servir el pronom feble HI. Imagina una manera que s'ajusta a cada frase. Pots usar aquestes opcions: de pressa, decebuts, de valent, amb cotxe, amb alegria, en contra, roig, de sobte

  a. Sí que hi ha plogut, sí! / Ha plogut molt fort.
  b. Hi ha treballat i ha aconseguit el premi. /
  c. Si hi corres, arribaràs a temps. /
  d. Parlant-hi, et posaràs més content /
  e. S'hi senten i això els entristeix /
  f. Si ens hi poses, acabarem malament /
  g. Si t'hi presentes i els espantaràs /
  h. Sempre hi vas? /
  i. S'hi posa cada dia de vergonya. /

11. Hi ha alguns verbs que tenen el pronom feble HI enganxat. No hi ha possibilitat de llevar-lo i no significa res. Afig el pronom que falta en cada frase:

  a. Havia molta gent.
  c. Sense ulleres, no em veig.
  e. Amb aquest vestit nou no em trobe.
  h. No es val!



diumenge, 12 de febrer del 2017

Treballar en equip

Tots tenim un estil d'aprenentatge
definit però per a desenvolupar-nos
millor personalment i professionalment
convé estar amb persones que ens
complementen i l'estil estiga a 
l'extrem del nostre




Font: El País
Autora: Pilar Jericó

Els quatre estils d'aprenentatge o el perquè alguns lligen els manuals i altres no

Aprenem en funció de la manera com percebem la realitat i com la processem

Hi ha persones que es lligen fins a la lletra menuda dels manuals mentre que altres es llancen a prémer tots els comandaments per a veure què passa. No és ni bo ni roí. Simplement, ens dona pistes de la nostra manera d'aprendre. Vegem els quatre tipus d'aprenentatge que hi ha per a identificar quin és el teu.

Vols fer un viatge amb la teua parella i un de vosaltres necessita llegir fins al mínim detall sobre el lloc a on aneu, mentre que l'altre es desbarata perquè s'estimaria més llançar-se a l'aventura. O en una reunió de treball un company no para de donar idees sense concretar res, mentre que a un altre li agafa el nerviós de no treballar en una a soles. Has viscut alguna d'aquests coses? Si és així, benvingut a les diferents maneres d'aprendre i de les seues dificultats (i oportunitats).

El 1984 un professor universitari, David Kolb, va descobrir que els adults tenim diferents maneres d'aprendre que depenen de la manera com percebem la realitat i de com la processem. Hi ha persones que capten la realitat fonamentalment a través de l'experiència i altres, creant teories. Els primers són més empàtics i tendeixen a fer diverses tasques al mateix temps (multiplicitat). Més encara, si no ho fan es poden avorrir com a ostres. Els segons prefereixen centrar-se en una sola tasca, es mouen molt bé en la teoria i es perdrien amb diverses coses al mateix temps (unicitat).

Pel que fa a la manera de captar la informació, alguns la processaran si posen fil a l'agulla (acció) i altres si reflexionen sobre el que observen (pensament). Doncs bé, les anteriors característiques defineixen els eixos de les maneres d'aprendre i dels quatre estils. Vegem-los amb una miqueta més de detall:

Adaptadors o els "faedors"

Difícilment llegiran un manual. Són el resultat de la multiplicitat i l'acció. Prefereixen fer faena envoltats de persones i es busquen la vida per a aconseguir recursos i aconseguir resultats. Els agrada assumir riscos i saben adaptar-se a les circumstàncies. En una empresa abunden en els departaments de vendes. I la pregunta clau que necessiten contestar és: quan?

Assimiladors o experts en la conceptualització

El seu estil és oposat als adaptadors. Són extraordinaris creant models teòrics i definint clarament els problemes. Els interessen més les idees abstractes que les persones, pel que no és d'estranyar que destaquen en el camp de les matemàtiques o de les ciències. En una empresa poden estar en posicions d'investigació o de planificació estratègica. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Divergents o els reis de les mil i una idees creatives

Gaudeixen analitzant els problemes en conjunt i treballant amb persones. Són empàtics, emocionals i ocurrents. No és d'estranyar que llancen una infinitat de propostes diferents en una reunió. En aquest estil es troben artistes, músics i tots els creatius en el món de l'empresa. I la pregunta clau que necessiten contestar és: i si ...? o per què no?

Convergents o el poder de l'aplicació en una sola cosa

Són els oposats als divergents. Necessiten l'aplicació pràctica a les idees per a testar teories o resoldre problemes. Es perden amb moltes alternatives. No obstant això, són excepcionals en situacions on hi haja un únic camí per a resoldre-les. Molts enginyers s'emmarquen en aquest estil d'aprenentatge. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Com és d'imaginar hi ha persones que tenen un estil d'aprenentatge més marcat que altres com, per exemple, Sheldon Lee Cooper, protagonista de la sèrie The Big Bang Theory, que és un assimilador total. El més normal és que no siga així i que tots tinguem un poc dels quatre encara que acostumem a sentir-nos més còmodes amb un.

En definitiva, tots tenim un estil d'aprenentatge que ens defineix més que altres i per a desenvolupar-nos millor en l'àmbit personal i en el professional seria recomanable estar amb persones que ens complementaren i l'estil estiguera en l'extrem del nostre. Per això, si eres dels que no lliges els manuals, estigues a prop dels qui gaudeixen fent-ho (o viceversa). Perquè més enllà d'aquest hàbit, hi ha una manera interna diferent de percebre i de processar la realitat que et pot ajudar a millorar i a superar-te a tu mateix en molts altres àmbits de la vida.

dilluns, 30 de gener del 2017

Temes ortografia, gramàtica i lèxic



  1. Accentuació i dièresi I. Ampliació ()
  2. Accentuació i dièresi II. Ampliació  ()
  3. Determinants diversos. Ampliació ()
  4. Ortografia dels sons I. Ampliació ()
  5. Ortografia dels sons II. ()
  6. Gènere i nombre. Ampliació ()
  7. L'article. Ampliació. ()
  8. Doblets lèxics. Ampliació ()
  9. Castellanismes I. Ampliació ()
  10. Castellanismes II. Amplicació ()
  11. La derivació i la composició. Ampliació (
  12. Verbs regulars i irregulars de la 1a conjugació. ()
  13. Verbs irregulars de la 2a conjugació I. ()
  14. Verbs irregulars de la 2a conjugació II. ()
  15. Verbs irregulars de la 3a conjugació. ()
  16. Formes no personals dels verbs. Ampliació ()
  17. Perífrasis verbals i sintaxi. Ampliació ()
  18. Pronoms febles I. Qüestió de formes. Ampliació ()
  19. Pronoms febles II. Funcions. Ampliació ()
  20. Pronoms febles III. Funcions. Ampliació ()
  21. Algunes combinacions de febles. Ampliació (Á)
  22. Paraules QU. Amplicació ()
  23. Preposicions I. Ampliació ()
  24. Preposicions II. Ampliació ()
  25. Adverbis I. Ampliació ()
  26. Adverbis II. Ampliació ()
  27. Conjuncions. Ampliació ()
  28. Fraseologia. Ampliació ()

dijous, 4 de febrer del 2016

Contrastant punts de vista

Pot resultar ben interessant contrastar els punts de vista, les concepcions sobre l'educació, que ens mostren Jordi Adell i Gregorio Luri en aquests dos textos.

Jordi Adell




Gregorio Luri

Ací el text (Ara.cat)

Marc Europeu Comú de Referència de Llengües


El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana als països membres des del 2001 que s'utilitze en qualsevol context.

Nivells

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.
  • Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.
  • Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.
  • Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.
  • Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.
  • Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la L2.
  • Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Font Viquipèdia